Et consideres culte? Comprova-ho

En les nostres vides rebem molta informació i acumulem coneixements, però és suficient per a ser culte?

Una definició de cultura podria ser tot allò que ens enriqueix i cultiva, que ens ofereix eines per a comprendre millor el món.

A partir d’aquí, ens trobem amb els típics “sabelotodo” o “listillos”que creuen doctes en qualsevol tema però que en la seva vida han llegit un llibre, han vist una pel·lícula de manera crítica, que no saben apreciar la sensibilitat de la música, que viatjar és sol entreteniment i no cultura, que per a ells, el coneixement ve per si sol, que es dediquen a viure, però sense pensar més enllà. En aquests casos, la cultura assumeix la forma d’arrogància, desdeny i menyspreu cap a les persones que si es cultiven.

La diferència està entre una persona veritablement culta i aquella que ha adquirit coneixements i que pensa que el col·loca per sobre dels altres. Veurem les diferències entre la persona culta i la que no ho és:

• Respecten a les persones. Són sempre amables, gentils, educats i disposats a acostar postures davant els altres. Si viuen amb algú i no és possible la convivència, no diuen “ningú pot viure amb tu”. Són tolerants, assumeix la seva responsabilitat i no col·loquen les seves culpes sobre els altres. Tenen flexibilitat per a acceptar maneres de pensar i actuar diferents.
• Màxima sinceritat i temor a la mentida. No menteixen encara que sigui petita. Consideren que fer-ho significa insultar a la persona que ho rep. No aparenten, el seu comportament dins i fora de casa és el mateix. No presumeixen davant els més humils. Per respecte, callen més que parlen perquè consideren que s’aprèn més sentint que parlant. Reconeix el que no saben i no menteixen per a intentar una imatge que no són.
• No són vanitosos. No necessiten reconeixement, no precisen que ningú els expliqui els seus problemes per a sentir-se consellers i així ser reconeguts. Temen ser reconeguts per les seves qualitats. No fan afalac d’ostentació. Sempre es mantenen en l’ombra davant un possible reconeixement.
• La cultivar el talent és important. Sacrifiquen hores de somni, són conscients del seu talent i el compromís per a desenvolupar-lo. Els importa créixer com a persona, encara que impliqui sacrificis, són perseverants.
• No es menyspreen per a despertar compassió. No mouen ni un dit per a apel·lar al cor de les persones. Són dignes, no es lamenten ni ploren per a ser consolats. No manipulen davant les seves desgràcies per al seu interès. Davant un problema, busquen solucions.
• Tenen una intuïció estètica. S’adonen que quan no hi ha intel·ligència hi ha mentida constant. Volen creativitat, frescor, elegància, humilitat, etc. Són intuïtius i no lluiten en batalles perdudes per endavant perquè comprenen la limitació de l’essència humana i no demanen als altres més del que poden donar. Són pragmàtics, objectius i busquen l’autenticitat, no sols en ells sinó també en els altres.
• Senten simpatia per totes les persones i éssers vius. Són sensibles, empàtics no sols amb el que ocorre al seu voltant sinó amb el que passa en qualsevol part del món.
• La cultura dóna llibertat. Des d’una perspectiva global de cultura són més tolerants i lliures. Cuiden la ment, la capacitat de creació, el cos, les emocions que permet mantenir un equilibri personal i una actitud constructiva davant la vida. També existeix una cultura professional que no sols es limita a ser bo en el treball, sinó també a gaudir-lo. Preservar el temps d’oci per a cultivar-nos fa que en el seu conjunt es blindin a manipulacions i siguin més lliures.

Espero que si no amb totes, et sentis identificat amb algunes de les característiques citades. Intenta treballar i millorar les que tens menys desenvolupades.

Analogia Comunicació Digital

Terrassa, 2 d’octubre de 2020

Font: Rincón de la Psicología